diumenge, 22 de febrer de 2015

Mary Poppins també va fer 50 anys...

Si Mary Poppins també va fer 50 anys el 2014. És d'aquelles pel·lícules que ja no saps si recordes de quan eres petita o perquè t'han explicat tantes vegades com t'agradava que forma part del teu imaginari si o si.


El cert és que va ser una de les primeres que vaig veure, em va agrada tant, que quan va néixer la meva germana petita a l'hospital em van regalar una nina de la Mary Poppins que donava voltes sobre ella mateixa i jo jugava a sota el llit de la meva mare mentre venien les visites! S'assemblava molt a aquesta.
La mainadera màgica, mig fada, mig bruixa em deixava bocabadada. Jo volia ser com ella de gran, recollir l'habitació fent petar els dits i cantar com els àngels, estar sempre contenta i portar vestits llargs com la Sissi emperadriu. Més tard a cavall entre els hippies dels finals dels 60 i els progrés dels 80 tot això va quedar lluny. Però quan van nèixer els meus fills la vam recuperar en una cinta de VHS que els hi van regalar!

Aquest any he triat la disfressa de carnestoltes jo sola, val a dir que és una festa que no m'agrada "gaire" per no dir gens, i el primer que vaig pensar va ser amb aquest personatge de la meva infantesa. Ara sovint em sento Mary Poppins traient temps de tot arreu, buscant coses inversemblants en la meva bossa, resolent situacions insòlites,.. i em va semblar un bon homenatge a la cuidadora per excel·lència, paper que sovint fem sense que ningú ens ho demani.

Buscant per internet he descobert que la història està basada en uns contes  de l'escriptora Pamela Lyndon Travers i que també hi ha una pel·lícula Al encuentro de Mr Banks que explica la relació entre Walt Disney i l'escriptora.



A tot això la història no queda tan lluny de l'actualitat tot i que està ambientada en els anys 10 del segle passat. Ella arriba per ajudar a una família que no s'ocupa dels fills i que quan aconsegueix el que pretenia marxa discretament (això si ensucrat, cantat i ballat com li agradava a Walt Disney). Pel que fa al paper de la mare no queda molt clar si es un elogi o una critica a les sufragistes i  la desesperació per la perdua de la feina del pare també es un tema recurrent en les crisis del mon occidental. Molt d'agrair és que no es mori ni el pare ni la mare a la segona escena, típic de les pel·lícules d'aquesta productora durant molt temps.

Per internet hi ha un munt d'informació pàgines amb "merchandising", contes, disfresses, crítiques, ...
Jo li hauré d'agrair sempre un dels carnestoltes que més he gaudit fins ara!