diumenge, 9 de juny de 2013

Pensant en els mestres...

Aquest podria ser l'article del maig, però ha estat un mes confús i gris, amb el dessig d'un estiu ple de color, uns quants pensaments per anar fent.


Potser algú ha llegit un dels posts d'aquest blog: "Pensant en l'escola", sobre diferents concepcions de l'escola segons com ens la mirem.

Allà deia: Per mi l'escola es una part de les nostres vides. 

Ara torno a tenir la necessitat de dir-ho. No se que ens passa als mestres, escolto una conversa que em fa sentir tristesa i impotència. Com potser  que una mestra, és igual que sigui d'infantil, de primària o de l'ESO, digui que no esta fent la seva feina perquè el seu grup el que necessita és treball d'hàbits? Que no pot ensenyar el que hauria d'ensenyar perquè les families no fan la seva feina? Que les coses importants no es poden treballar perquè els nens no ens fan cas?


Podem veure el nen com un got buit que cal omplir de coneixements o com una persona complerta, petita però capaç d'aprendre per si mateixa i de construir-se com a futur membre adult de la societat.  Jo comparteixo aquesta segona idea. 

Quin és per a mi el paper del mestre?  Acompanyar i ajudar en la mesura del possible als nens i nenes i a les families en aquest procés de creixement. Compartir les estones de vida que tenim a l'escola per a que siguin prou rics per ajudar a cadascú a formar-se, sobretot com a persona, atenent les característiques pròpies, condicionades per la personalitat, la família,  la situació social, el grup...

Nosaltres hem d'atendre aquesta diversitat i adaptar-nos per tal de fer sortir el millor de tots, fins i tot de nosaltres mateixos. Això implica ser  model de tolerància, flexibilitat, respecte per les normes, esforç, companyonia, ... i moltes coses més. Per mi, si vivim més dins de l'escola i ensenyem menys, els nens aprendran  més i seran més feliços.
Per sort hi alguns més, a part dels clàssics (tot i que tinc una edat) que pensen com jo i m'agrada formar part d'aquest grup:


En aquesta pàgina de facebook en trobareu moltes més de frases i imatges més o menys afortunades però que com a mínim em fan pensar, si teniu una estona doneu-hi una volta!